diumenge, 10 de gener del 2016
dissabte, 9 de gener del 2016
Cantem amb els oficis
Nom
component de grup que realitza aquesta activitat:
| Jaume J. Beltri Beltri. | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Títol
de l'activitat:
| Cantem amb els oficis. | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Edat:
| 2 a 3 anys | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Grup:
| Tota la classe en gran grup. | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Objectius
d'aprenentatge:
|
Àrea
1: Descoberta d’un mateix i dels altres:
en
la dansa.
Àrea
2: Descoberta de l’entorn:
Àrea
3: Comunicació i llenguatge:
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Continguts:
|
Àrea
1: Descoberta d’un mateix i dels altres:
Realització
de moviments a través de la música.
Esforç
per adquirir confiança en si mateix i en les seves pròpies
possibilitats expressives, per mitjà de la participació activa
en les activitats de grup.
Col·laboració
i respecte amb els altres en relació a les seves pròpies accions
durant les activitats proposades en grup.
Experimentació
i consciència corporal a través de la música i danses populars
amb les cançons i balls dels oficis.
Àrea
2: Descoberta de l’entorn:
Coneixement
dels elements característics de l'entorn social i cultural mes
proper, mitjançant la participació en cançons, balls i festes
populars.
Interès
per comprendre la realitat que l’envolta, establint una relació
interactiva com a font d'aprenentatge.
Àrea
3: Comunicació i llenguatge:
Estimulació
i desenvolupament de l’expressió oral.
Establir
normes socials que regeixen l'intercanvi lingüístic, esperar el
torn a l'hora de realitzar cançons populars.
Gust
per escoltar i memoritzar cançons durant audicions fetes a l'aula
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Durada/Temps: |
L’activitat
està dividida en dues sessions, a la primera sessió es cantaran
les cançons del fuster, el cuiner i el pastisser. A la segona
sessió es cantaran la del jardiner, el bomber i el sabater.
Dues
sessions de 35 min
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Espai: |
L’activitat
es realitzarà a l’aula, si es necessari es retiraran els
obstacles per tal de tenir lloc per tal que tot el grup tingui
espai per ballar.
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Desenvolupament: |
En
aquesta activitat es recordaran les cançons dels oficis que s’han
cantat a l’activitat “Jo de gran vull ser...”
Inici.
Per
tal de refrescar la memòria dels infants, l’educador els
preguntarà si recorden quins oficis han vist, les eines que fan
servir, tot donant algunes pistes. Un cop s’han recordat els
oficis, l’educador dirà als infants quines cançons es cantaran
en aquesta sessió. L’activitat està dividida en dues sessions,
a la primera sessió es cantaran les cançons del fuster, el
cuiner i el pastisser. A la segona sessió es cantaran la del
jardiner, el bomber i el sabater.
Desenvolupament.
En
primer lloc es reprodueix la cançó per recordar-la, l’educador
engrescarà els infants per ballar lliurement amb la música, tot
seguit es torna a posar la cançó per cantar-la. Un cop s’han
cantat les cançons es divideix els infants en tres grups.
L’educador explica als infants que ara jugaran a un joc de
memòria. L’educador reproduirà una cançó un cop mes i un
grup l’ha de cantar. A la meitat de la cançó, s’aturarà la
música i el grup ha de seguir cantant el que recordi de la cançó.
Es repetirà el mateix amb cada grup. Depenent del temps
disponible de la sessió es pot fer un cop amb cada grup o es pot
repetir amb les altres cançons. Si es fa amb totes les cançons
cada grup, l’educador ha de començar cada cançó amb un grup
diferent per tal que tots els grups siguin els primers en cantar
una cançó.
Cloenda.
Per
finalitzar l'activitat l'educador preguntarà als infants quin
ofici els ha agradat més.
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Recursos: |
Materials:
Reproductor de CD.
CD
de les cançons amb les cançons del Fuster, del Cuiner, del
Pastisser, del Jardiner, del bomber i la del Sabater.
Lletres
de les cançons.
Humans:
Aquesta activitat es pot dur a terme amb un sol educador.
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Adaptacions: |
Al
treballar amb cançons populars es pot donar el cas que siguin una
mica complicades per l’edat dels infants. Per simplificar les
cançons en alguns casos podem eliminar la segona estrofa de la
cançó i substituir-la per una repetició de la primera,
concretament en el cas de la cançó del pastisser, el jardiner i
el cuiner.
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Avaluació
de l'alumne:
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
*Essent
0 la valoració mínima i 4 la màxima.
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
CANÇONS
DE L’ACTIVITAT:
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
CANÇÓ
DEL FUSTER
Conec
un fuster, ni jove ni vell,
Que
sap picar claus a cop de martell.
Quan
passa el ribot poleix els taulons
I
fa uns encenalls com tirabuixons.
Només
vol serrar si té un bon xorrac
I
quan ja està llest és que ja ha acabat.
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
CANÇÓ
DEL CUINER
Sóc
un cuiner
que
remeno les cassoles
faig
el menjar
i
tothom es llepa els dits.
Les
cassoles són al foc,
van
bullint a poc a poc,
les
verdures, les patates
i
també l’arròs.
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
LA
CANÇÓ DEL PASTISSER
Sóc
pastisser
faig
pastissos i altres dolços
si
ets llaminer
vine
que un jo te'n faré!
Amb:
farina, sucre i ous!
També
una mica de fruita
Crema
i xocolata en pols!
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
CANÇÓ
DEL JARDINER
Sóc
jardiner
i
m'agraden molt les plantes
tinc
moltes flors
i
les rego poc a poc.
Margarides
i clavells
violetes,
pensaments!
Quan
els dic coses boniques
creixen
i em poso content!
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
CANÇÓ
DEL BOMBER
Som
els bombers
que
anem a apagar foc
amb
la camisa neta
i
el bigoti dret.
Som
els bombers
que
venim d’apagar foc
amb
la camisa bruta
i
el bigoti tort.
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
CANÇÓ
DEL SABATER
Passa
el fil i torna a passar el fil,
estira,
estira, i toc, toc, toc. (2)
Sabater,
bon sabater
les
sabates, les sabates,
sabater,
bon sabater,
les
sabates has de fer.
|
divendres, 8 de gener del 2016
L'Entorn
Sant Hilari Sacalm
Sant Hilari Sacalm és un municipi català de la província de Girona , situat a la comarca de la Selva. El poble es coneix també com La Vila de les 100 fonts perquè en el seu terme municipal hi ha comptabilitzades més d'un centenar de deus.
Sant Hilari disposa d'un patrimoni molt abundant pel seu passat típicament rural i de bosc que té el municipi. És per això que el patrimoni arquitectònic que més destaca està vinculat a les formes de vida tradicional , destaquen els seus masos , l'Església, i el Balneari Font Vella .
Una de les festes més importants de Sant Hilari Sacalm és el Via Crucis Vivent , declarat festa tradicional d'interès nacional, la festa tradicional de torna, torna Serrallonga amb la fira del bolet, els bandolers com ha protagonistes, balls de bastons i cançons tradicionals.
Vilanova de Sau
El terme s’estén des de la cinglera dels Munts i el puig del Far a ponent, fins a les Gavarres i la serra del Faig Verd, amb el turó de 1187 m que constitueix el punt més alt del municipi al cor de les Guilleries, a llevant i resta flanquejat per la imponent cinglera de Tavertet al nord, inici del Collsacabra i els suaus pujols que apropen la vall de Sau fins el massís del Montseny i el Matagalls al sud.
Vilanova ha adaptat la seva economia tradicional, basada en la ramaderia, l’agricultura i l’explotació forestal, amb una oferta turística de qualitat, amb allotjaments de totes les categories i un nombre important d’establiments de restauració. També ofereix la possibilitat de practicar activitats a la natura, d’oci i esportives que van des del senderisme als esports aquàtics.
Una manifestació cultural més actual i que enllaça amb les tradicions més arrelades és la celebració de la Fira d’herbes remeieres i productes artesans (1r diumenge de juny) amb una vintena d’anys d’existència, plenament consolidada i referència del sector.
El pantà de Susqueda
El pantà de Susqueda és un embassament que pertany al riu Ter, creat per una presa situada al municipi d'Osor, que s'estén pels termes de Susqueda, Sant Hilari Sacalm i en una minúscula extensió en el d'Osor, a la comarca de la Selva.
Juntament amb el de Sau i amb el del Pasteral, forma part d'un sistema de tres pantans que uneixen la comarca d'Osona amb la de la Selva. La major part de l'embassament està situada en el municipi de Susqueda.
El
pantà
de Sau
El pantà de Sau és un embassament que pertany al riu Ter, creat per una presa situada al municipi de Vilanova de Sau, i al peu de la serralada de les Guilleries, que s'estén pels termes de Vilanova de Sau, les Masies de Roda, Tavertet i Santa Maria de Corcó, a la comarca d'Osona.
L'embassament té una llargada de 17 Km. i 3 Km. d'amplada, amb una capacitat màxima de 151,3 hm³.
Actualment, es permet la pràctica d'esports nàutics.
El pantà, inaugurat el 1962, va cobrir el poble de Sant Romà, les restes del qual, especialment el campanar de l'església romànica del segle XI, són visibles quan el nivell de l'aigua embassada és baix.
Llegenda d'en Serrallonga
….Conta la llegenda que fa molt
de temps existia un jove pagès, fill de pagesos, que es va convertir en una
famós bandoler, el seu nom era Joan de Serrallonga, el bandoler més
terrible….
Fou el cinquè de nou germans i va
tenir que robar perquè era molt pobre i no tenia diners ni per menjar….
Un dia el seu veí va veure com va
robar a una gent pobre, llavors van anar a detenir-lo però es va defensar i va
poder fugir…
Era el cap de la banda de
bandolers i es coneixia molt be les terres de les Guilleries, això li permetia
escapolir-se amb facilitat de les tropes del rei, assaltaven als viatgers en
els camins perillosos de les muntanyes...
¿Sabeu perquè es diuen així
aquestes terres? Terra de Guilleries …. Perquè en aquestes muntanyes hi ha havien
moltes guineus. Aquest bandoler es va convertir en el pitjor bandoler de la
història, fins que un dia, el van capturar i el van matar….
Subscriure's a:
Missatges (Atom)