Memòria

1752 m12 eaf5_memoria_g4 from projectegrup4

Cantem amb els oficis

 

Nom component de grup que realitza aquesta activitat:	Jaume J. Beltri Beltri.
Títol de l'activitat:	Cantem amb els oficis.
Edat:	2 a 3 anys
Grup:	Tota la classe en gran grup.
Objectius d'aprenentatge:	Àrea 1: Descoberta d’un mateix i dels altres: Controlar el moviment del propi cos en la dansa. Mostrar seguretat emocional i física per mitjà de propostes d’activitats en petit grup. Àrea 2: Descoberta de l’entorn: Conèixer elements característics dels oficis. Identificar alguns estris emprats en els oficis. Àrea 3: Comunicació i llenguatge: Comprendre i interpretar les cançons i els contes
Continguts:	Àrea 1: Descoberta d’un mateix i dels altres: Realització de moviments a través de la música. Esforç per adquirir confiança en si mateix i en les seves pròpies possibilitats expressives, per mitjà de la participació activa en les activitats de grup. Col·laboració i respecte amb els altres en relació a les seves pròpies accions durant les activitats proposades en grup. Experimentació i consciència corporal a través de la música i danses populars amb les cançons i balls dels oficis. Àrea 2: Descoberta de l’entorn: Coneixement dels elements característics de l'entorn social i cultural mes proper, mitjançant la participació en cançons, balls i festes populars. Interès per comprendre la realitat que l’envolta, establint una relació interactiva com a font d'aprenentatge. Àrea 3: Comunicació i llenguatge: Estimulació i desenvolupament de l’expressió oral. Establir normes socials que regeixen l'intercanvi lingüístic, esperar el torn a l'hora de realitzar cançons populars. Gust per escoltar i memoritzar cançons durant audicions fetes a l'aula
Durada/Temps:	L’activitat està dividida en dues sessions, a la primera sessió es cantaran les cançons del fuster, el cuiner i el pastisser. A la segona sessió es cantaran la del jardiner, el bomber i el sabater. Dues sessions de 35 min
Espai:	L’activitat es realitzarà a l’aula, si es necessari es retiraran els obstacles per tal de tenir lloc per tal que tot el grup tingui espai per ballar.
Desenvolupament:	En aquesta activitat es recordaran les cançons dels oficis que s’han cantat a l’activitat “Jo de gran vull ser...” Inici. Per tal de refrescar la memòria dels infants, l’educador els preguntarà si recorden quins oficis han vist, les eines que fan servir, tot donant algunes pistes. Un cop s’han recordat els oficis, l’educador dirà als infants quines cançons es cantaran en aquesta sessió. L’activitat està dividida en dues sessions, a la primera sessió es cantaran les cançons del fuster, el cuiner i el pastisser. A la segona sessió es cantaran la del jardiner, el bomber i el sabater. Desenvolupament. En primer lloc es reprodueix la cançó per recordar-la, l’educador engrescarà els infants per ballar lliurement amb la música, tot seguit es torna a posar la cançó per cantar-la. Un cop s’han cantat les cançons es divideix els infants en tres grups. L’educador explica als infants que ara jugaran a un joc de memòria. L’educador reproduirà una cançó un cop mes i un grup l’ha de cantar. A la meitat de la cançó, s’aturarà la música i el grup ha de seguir cantant el que recordi de la cançó. Es repetirà el mateix amb cada grup. Depenent del temps disponible de la sessió es pot fer un cop amb cada grup o es pot repetir amb les altres cançons. Si es fa amb totes les cançons cada grup, l’educador ha de començar cada cançó amb un grup diferent per tal que tots els grups siguin els primers en cantar una cançó. Cloenda. Per finalitzar l'activitat l'educador preguntarà als infants quin ofici els ha agradat més.
Recursos:	Materials: Reproductor de CD. CD de les cançons amb les cançons del Fuster, del Cuiner, del Pastisser, del Jardiner, del bomber i la del Sabater. Lletres de les cançons. Humans: Aquesta activitat es pot dur a terme amb un sol educador.
Adaptacions:	Al treballar amb cançons populars es pot donar el cas que siguin una mica complicades per l’edat dels infants. Per simplificar les cançons en alguns casos podem eliminar la segona estrofa de la cançó i substituir-la per una repetició de la primera, concretament en el cas de la cançó del pastisser, el jardiner i el cuiner.
Avaluació de l'activitat:
0 1 2 3 4 Observacions La metodologia ha estat adequada als infants? La intervenció dels educadors ha sigut la adequada? L’espai utilitzat ha estat l’adequat? S’han obtingut els objectius esperats? La planificació de la temporització ha estat adequada a les activitats? Els infants han participat activament en les activitats? Les activitats proposades han sigut les correctes?
Avaluació de l'alumne:
0 1 2 3 4 Observacions Controla el cos al ballar? Mostra seguretat en les intervencions al recordar les cançons en petit grup? Coneix els elements característics dels oficis? Identifica alguns estris emprats en els oficis? Compren les cançons? Canta correctament les cançons? Respecta els torns? Participa activament a l’activitat? *Essent 0 la valoració mínima i 4 la màxima.
CANÇONS DE L’ACTIVITAT:
CANÇÓ DEL FUSTER Conec un fuster, ni jove ni vell, Que sap picar claus a cop de martell. Quan passa el ribot poleix els taulons I fa uns encenalls com tirabuixons. Només vol serrar si té un bon xorrac I quan ja està llest és que ja ha acabat.
CANÇÓ DEL CUINER Sóc un cuiner que remeno les cassoles faig el menjar i tothom es llepa els dits. Les cassoles són al foc, van bullint a poc a poc, les verdures, les patates i també l’arròs.
LA CANÇÓ DEL PASTISSER Sóc pastisser faig pastissos i altres dolços si ets llaminer vine que un jo te'n faré! Amb: farina, sucre i ous! També una mica de fruita Crema i xocolata en pols!
CANÇÓ DEL JARDINER Sóc jardiner i m'agraden molt les plantes tinc moltes flors i les rego poc a poc. Margarides i clavells violetes, pensaments! Quan els dic coses boniques creixen i em poso content!
CANÇÓ DEL BOMBER Som els bombers que anem a apagar foc amb la camisa neta i el bigoti dret. Som els bombers que venim d’apagar foc amb la camisa bruta i el bigoti tort.
CANÇÓ DEL SABATER Passa el fil i torna a passar el fil, estira, estira, i toc, toc, toc. (2) Sabater, bon sabater les sabates, les sabates, sabater, bon sabater, les sabates has de fer.

L'Entorn

Sant Hilari Sacalm


Sant Hilari Sacalm és un municipi català de la província de Girona , situat a la comarca de la Selva. El poble es coneix també com La Vila de les 100 fonts perquè en el seu terme municipal hi ha comptabilitzades més d'un centenar de deus.
Sant Hilari disposa d'un patrimoni molt abundant pel seu passat típicament rural i de bosc que té el municipi. És per això que el patrimoni arquitectònic que més destaca està vinculat a les formes de vida tradicional , destaquen els seus masos , l'Església, i el Balneari Font Vella .
Una de les festes més importants de Sant Hilari Sacalm és el Via Crucis Vivent , declarat festa tradicional d'interès nacional, la festa tradicional de torna, torna Serrallonga amb la fira del bolet, els bandolers com ha protagonistes, balls de bastons i cançons tradicionals.

Vilanova de Sau

El terme s’estén des de la cinglera dels Munts i el puig del Far a ponent, fins a les Gavarres i la serra del Faig Verd, amb el turó de 1187 m que constitueix el punt més alt del municipi al cor de les Guilleries, a llevant i resta flanquejat per la imponent cinglera de Tavertet al nord, inici del Collsacabra i els suaus pujols que  apropen la vall de Sau fins el massís del Montseny i el Matagalls al sud.
Vilanova ha adaptat la seva economia tradicional, basada en la ramaderia, l’agricultura i l’explotació forestal, amb una oferta turística de qualitat, amb allotjaments de totes les categories i un nombre important d’establiments de restauració. També ofereix la possibilitat de practicar activitats a la natura, d’oci i esportives que van des del senderisme als esports aquàtics.
Una manifestació cultural més actual i que enllaça amb les tradicions més arrelades és la celebració de la Fira d’herbes remeieres i productes artesans (1r diumenge de juny) amb una vintena d’anys d’existència, plenament consolidada i referència del sector. 
 

El pantà de Susqueda


El pantà de Susqueda és un embassament que pertany al riu Ter, creat per una presa situada al municipi d'Osor, que s'estén pels termes de Susqueda, Sant Hilari Sacalm i en una minúscula extensió en el d'Osor, a la comarca de la Selva.
Juntament amb el de Sau i amb el del Pasteral, forma part d'un sistema de tres pantans que uneixen la comarca d'Osona amb la de la Selva. La major part de l'embassament està situada en el municipi de Susqueda.

El pantà de Sau

El pantà de Sau és un embassament que pertany al riu Ter, creat per una presa situada al municipi de Vilanova de Sau, i al peu de la serralada de les Guilleries, que s'estén pels termes de Vilanova de Sau, les Masies de Roda, Tavertet i Santa Maria de Corcó, a la comarca d'Osona.
L'embassament té una llargada de 17 Km. i 3 Km. d'amplada, amb una capacitat màxima de 151,3 hm³.
Actualment, es permet la pràctica d'esports nàutics.
El pantà, inaugurat el 1962, va cobrir el poble de Sant Romà, les restes del qual, especialment el campanar de l'església romànica del segle XI, són visibles quan el nivell de l'aigua embassada és baix.

Llegenda d'en Serrallonga

                                     

….Conta la llegenda que fa molt de temps existia un jove pagès, fill de pagesos, que es va convertir en una famós bandoler,  el seu nom era Joan de Serrallonga,  el bandoler més terrible….

Fou el cinquè de nou germans i va tenir que robar perquè era molt pobre i no tenia diners ni per menjar….

Un dia el seu veí va veure com va robar a una gent pobre, llavors van anar a detenir-lo però es va defensar i va poder fugir…

Era el cap de la banda de bandolers i es coneixia molt be les terres de les Guilleries, això li permetia escapolir-se amb facilitat de les tropes del rei, assaltaven als viatgers en els camins perillosos de les muntanyes...

¿Sabeu perquè es diuen així aquestes terres? Terra de Guilleries …. Perquè en aquestes muntanyes hi ha havien moltes guineus. Aquest bandoler es va convertir en el pitjor bandoler de la història,  fins que un dia, el van capturar i el van matar….