Cal esmentar primer de tot que
la incorporació de l’infant a un centre educatiu, en aquest cas, la
Llar, comporta un canvi en la seva vida, perquè passa d’un entorn
reduït i conegut a un altre més ampli i diferent per a ell. I dins
aquest context educatiu l’educadora passa a ser per a l’infant el
seu referent afectiu, i com a tal, el paper que ha d’assolir és el
següent:
· Ha de proporcionar-li seguretat,
afectivitat, punts de referència i establir un vincle amb ell, però
sense treure importància al paper de la mare, perquè només així
iniciarà la seva relació amb els altres.
· Ha d’aportar una atenció adequada,
de qualitat i una acollida emocional, creant d’aquesta manera un
vincle afectiu amb l’infant, el qual li facilitarà el
desenvolupament de la seva seguretat i autonomia.
· Ha d’establir amb l’infant una relació de
comprensió, comunicació i d’escolta basada en l’empatia.
· Ha de conèixer els interessos i
necessitats de l’infant i també del grup, per tal de poder adequar
la intervenció als diferents nivells i ritmes d’aprenentatge.
·
Ha de promoure la manipulació i experimentació
en l’infant a partir del material que posi al seu abast.
·
Ha d’afavorir la socialització a l’aula.
· Ha d’observar comportaments i situacions que es
donin durant l’activitat per poder tenir més eines de treball i
comprensió.
· Les activitats que proposi han de
ser motivadores, significatives, socialitzant i lúdiques
(característiques específiques per el període d’adaptació dels
infants) i que afavoreixin el coneixement del seu entorn proper, és
a dir, dels companys, de les educadores i de l’espai que l’envolta.
·
Ha de ser responsable de tot allò que succeeixi
a l'aula.
· Ha de conèixer i disposar dels instruments de
treball necessaris per a portar a terme les diferents activitats.
· Ha d’establir un contacte obert i sincer
amb la família, compartint l acció educativa en alguns àmbits més específics:
- Conèixer l infant
- Acordar criteris educatius comuns
- Oferir models d intervenció i
relació amb els infants
- Ajudar a conèixer la funció
educativa del infant
· S'ha de crear un vincle amb l infant. Amb la seva presència, la seva veu,
el seu afecte,...s acollirà al nen/a i se li oferirà així un medi protector i
estable. Així s'anirà establint una relació més estreta i així es crearan les
bases perquè desenvolupi la seva capacitat de relació social.
·
Ha de planejar, programar i avaluar les
activitats, tant a nivell individual com de grup.
· Ha d’organitzar els estímuls ambientals per així
afavorir les situacions d’aprenentatge i de comunicació.
En principi totes les
activitats de la unitat didàctica són dirigides, per tant el paper
de l’educador/a és manifestament actiu. Decideix el moment de
començar, d'acabar i recollir en funció del temps programat o dels
primers infants que mostren indicis de cansament.
Tot i així adoptarem una
actitud d’observació, per tal de poder estudiar les activitats, el
seu desenvolupament i adequació, per més tard poder fer l'avaluació
de la unitat didàctica.
Com a educador/es acompanyarem
als infants, aportant seguretat, compartint amb ells moments
importants, observant-los, escoltant-los, donant-los temps,
acompanyant-los amb paraules, no imposant sinó donant
possibilitats, tenint en compte les individualitats de cada nen/a.
D’aquesta manera ajudarem els infants a
avançar en el seu desenvolupament intel·lectual i moral.
No busquem en els infants
l’obediència per l’obediència, la submissió, el conformisme o la
passivitat, sinó que volem potenciar la reflexió, que pensin sobre
els seus actes i les conseqüències que comporten, que prenguin
decisions, que es responsabilitzin del què fan, que reflexionin
juntament amb els altres. En definitiva, que raonin i que enraonin
amb els altres. D’aquesta manera ajudarem els infants a avançar en
el seu desenvolupament intel·lectual i moral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada